Bessons digitals locals i espais de dades: cap a ciutats interoperables

Un bessó digital és una representació digital de la ciutat que combina la seva cartografia, models 3D d’edificis i vies, i dades actualitzades dels seus serveis. No és només una maqueta en 3D: és un model sobre el qual es poden simular escenaris i comparar alternatives abans d’aplicar-les al carrer.

Alguns usos habituals:

• Simular l’impacte d’una obra en el trànsit i en els serveis afectats, per triar el millor moment i el millor desviament.
• Modelar escenaris d’inundació, calor extrema o altres emergències per preparar els plans de resposta.
• Presentar projectes municipals en 3D perquè veïns i tècnics n’entenguin l’abast.

Si la informació de mobilitat, aigua, energia o urbanisme està repartida en sistemes que no es comuniquen, o atrapada en formats propietaris, el model queda incomplet o desactualitzat.

Per això el debat sobre els bessons digitals és, en el fons, un debat sobre interoperabilitat: com es comparteixen les dades entre departaments, entre proveïdors i, cada vegada més, entre ciutats.

La Unió Europea fa anys que construeix les peces perquè això sigui possible:

• El Reglament de governança de dades (Reglament (UE) 2022/868), aplicable des del setembre de 2023, facilita la reutilització de determinades categories de dades protegides del sector públic i regula els serveis d’intermediació de dades.
• El Reglament de dades (Reglament (UE) 2023/2854), aplicable des del setembre de 2025, fixa requisits d’interoperabilitat per als espais de dades i facilita canviar de proveïdor de serveis al núvol.
• A través del programa Europa Digital, la Comissió Europea impulsa una caixa d’eines comuna per a bessons digitals locals i un espai europeu de dades per a comunitats intel·ligents i sostenibles.
• La iniciativa Living-in.EU reuneix ciutats i regions compromeses amb una transformació digital basada en estàndards oberts i interoperables.

En el pla tècnic, estàndards com NGSI-LD, publicat per l’ETSI i utilitzat a l’ecosistema FIWARE, i els Minimal Interoperability Mechanisms (MIMs) de la xarxa Open & Agile Smart Cities defineixen com descriure i compartir les dades urbanes perquè sistemes diferents s’entenguin. A Espanya, la sèrie de normes UNE 178 sobre ciutats intel·ligents també recull criteris d’interoperabilitat i dades obertes.

Per a un municipi, la interoperabilitat no és un tecnicisme: és el que li permet canviar de proveïdor, incorporar nous fabricants o compartir dades amb altres administracions sense refer els seus sistemes. I és el que garanteix que les dades municipals continuïn sota el control de l’ajuntament.

A Equilia ho abordem amb Urban Data Exchange, una capa transversal de tota la plataforma: catàleg de dades, API interoperables, integració de proveïdors, estàndards oberts i governança de la dada. Integrem maquinari, connectivitat i sistemes de tercers sota estàndards oberts, de manera que cada peça es pugui substituir sense que la ciutat perdi el que ha construït.

En la nostra arquitectura, Digital Twin és l’espai on City Brain representa l’estat de la ciutat i on es proven les seves recomanacions abans d’aplicar-les. S’alimenta de la cartografia i el GIS municipal, de models 3D i de les dades en temps real de la resta de mòduls, i ofereix visualització 3D, simulació d’escenaris i comparatives d’alternatives.

Digital Twin forma part del nostre catàleg estratègic i es desplega per fases. El millor punt de partida no és el model 3D complet, sinó ordenar i connectar les dades que el municipi ja té: sobre aquesta base, el bessó digital creix amb cada servei que s’hi incorpora.